OBJECTIU: Crear unes imatges que transmetin visualment idees contràries.
METODOLOGIA: He utilitzat el programa "Ilustrator".
PROCÉS:
IDEA: En el primer rectangle bàsicament veiem tot de rectes iguals
de gruix i que mantenen la mateixa distància entre elles això aporta una clara simetria. La
paraula està escrita al centre del rectangle per reforçar aquesta idea.
En el cas de la asimetria jugo amb la diferència de gruixos i direcció de les línies rectes. La
paraula asimetria, col·locada en un lloc una mica “apretada” reforça aquesta idea de trencar
amb la perfecció.
IDEA: He escollit, per l’equilibri, la forma del triangle ja que sempre és una forma molt equilibrada. Les boles ordenades de petit a gran, i de gran a petits, reforcen aquesta idea d’equilibri, complementada per l’escala de colors. El color cru del fons, aporta estabilitat, que aquesta es complementa amb la paraula “equilibri” al mig de la pàgina.
Al segon rectangle, les dues rectes no paral·leles trenquen amb la estabilitat del triangle. He volgut creat un efecte de desequilibri, les boles de petites a grans seguint la línia diagonal descendent sembla que vagin a caure, aquesta idea la he volgut reforçar amb l’escala de color de més clar amés fosc i amb el color groc del fons, ja que, el color groc en molts casos crea un efecte malaltís o de perill. La paraula "desequilibri” torçada reforça aquesta idea general.
IDEA: En el primer rectangle, he volgut transmetre la idea a través
de 3 conceptes: 1. La degradació de gruixos de els diferents rectangles. 2. L’escala de color.
3. Que es complementin els dos triangles formats de rectangles. Les paraules estan situades
oposadament al full, per no trencar aquesta estabilitat.
En el segon rectangle, bàsicament he agafat els petits rectangles i els he desordenat, tot
trencant amb la idea d’abans. La paraula està situada aleatòriament.
IDEA: En els dos casos he jugat amb la circumferència com si
d’aquesta li sortís l’activitat/passivitat. També he jugat amb l’espai que ocupa aquesta
projecció que surt de la circumferència.
En el cas de l’activitat he agafat colors grocs o derivats, ja que són colors associats a l’alegria
l’activitat i positivitat. La projecció ocupa gran part del full i va dirigida cap a dalt, ja que,
l’activitat sempre va lligada a la força. Les línies de dins la projecció són corbes i aleatòries ja que això aporta vida i
moviment a la composició. La paraula està situada sota la bola i, d’aquesta manera, ajuda a
donar-li força.
Contràriament, en el cas de la passivitat, he escollit colors blaus, foscos o grisos, ja que, són
colors que s’associen amb la tristesa i la poca alegria. La projecció que surt de la bola ocupa
menys de la meitat del rectangle, amb això he volgut transmetre el donar poc de sí i la
desmotivació. Les línies rectes de dins la projecció simplement, són rectes i sembla que es deixin caure. La paraula està situada
sobre sobre la bola sense esforços, recolzant-s’hi.